Quan era petita recordo passar moltes tardes al cinema i quan sortia tenia la sensació que no era la
mateixa, alguna cosa tenien aquelles històries que em feien sentir com si les hagués viscut
també.

Sortia i volia ser l’Annie per cantar “ Tomorrow” o volia ser dels Goonies per viure una aventura amb
tresors amagats.

Els gustos evolucionen i això em va conduir a obrir horitzons que em van portar al cineclub. Allà
podia veure pel·lícules d’altres temps i altres llocs en versió original i en pantalla gran i això fins ara.
Vaig decidir ser actriu per poder viure altres vides i seguir somiant. La meva feina m’apassiona i de la
mateixa manera que en un moment vaig ampliar el ventall de tipus de pel·lícules que mirava ara
l’obro començant a dirigir i escriure cinema.