El Cineclub Sabadell té el seu origen al 1935 quan el reconegut director sabadellenc Llorenç Llobet Gràcia, entre d’altres, van fundar l’associació “Amics del Cinema de Sabadell”. Que va quedar interrompuda per la Guerra Civil Espanyola. Ja amb la Dictadura Franquista va passar a anomenar-se “Amigos del Cine”. Fins que va organitzar-se ja com a Cineclub.

Cineclub Sabadell neix el mes de març de 1957, presidit per Joan Macià Mercadé, pensat més com un club exclusiu que com una entitat cultural pública. Llavors estava dotat de dos òrgans de govern: la Comissió Executiva —l’actual Junta Directiva— i el Patronat Assessor, format per personalitats culturals i polítiques de la zona. L’any 1958, l’interès de la Comissió Executiva pel cinema d’aficionat es tradueix en el primer “Certamen de Cine-amateur Ciudad de Sabadell”.

Tot creant aquest esdeveniment es planteja la necessitat de donar una projecció exterior a l’entitat. Amb aquesta intenció, ja a principis del seixanta, mentre el Patronat Assessor perd protagonisme, els membres de l’equip directiu i tot de joves que s’incorporen a la junta promouen una sessió quinzenal de Cine-Estudi, la primera de les quals, el 23 de gener del 64, és Casque d’or, de Jacques Becker. Es celebren, a més, sessions específiques de cinema documental i les “Primeras Jornadas de Orientación Cinematográfica Escolar”. En aquells primers anys l’entitat comptava amb uns 100 socis. L’any 1966 la secció Cine-Estudi es consolida com a activitat principal del Cineclub, que abandona les anteriors iniciatives per a centrar-se en l’estrena de films d’alta qualitat i baixa distribució i la recuperació de clàssics.

Durant el curs següent a aquest canvi d’orientació, Cineclub Sabadell rep una important distinció a la seva tasca: el Premi Sant Jordi al millor Cineclub de Catalunya.

El reconeixement i la bona acollida de la tasca cineclubista mouen, l’any 1974, a la creació dels Cursets de Cinema per a nois i noies —activitat interrompuda l’any 1987 i represa el 2000— i a l’establiment d'un acord de comunicació amb l’Alliance Française. El 1979 es va iniciar un llarg període de col·laboració amb la revista Quadern i al llarg dels cursos següents, diverses personalitats del món del cinema i la cultura en general van visitar la nostra ciutat convidades pel Cineclub. És el cas de Jacques Tati, convocat juntament amb l’Alliance Française o Pere Gimferrer, que va inaugurar el cicle Literatura i Cinema Occidentals, perllongat durant tres cursos, de 1990 a 1993. En motiu d’aquest cicle, Cineclub Sabadell va editar dos llibres d’assajos crítics complementaris a les projeccions i col·loquis que el composaren.

És també als anys 90 quan el Cineart Alcázar es consolida com a lloc habitual de projecció, després de dècades d’itinerància durant les quals, d’altra banda, Cineclub col·laborava en la programació regular de la sala. Després del tancament del Cineart, les sessions setmanals del Cineclub, conegudes ja des de 1992 com “Els Dijous del Cineclub”, es realitzen al remodelat

Cinema Imperial, actual lloc d’exhibició. A partir de 1996 i fins al 2004 es consolida la programació iniciada el 1992 amb les sessions dels Dijous de Cineclub i, a més, s'organitzen de 2 a 4 sessions de la “Setmana del Cinema Francès”.

La junta formada el 1996 va fer un gran esforç per posar l’entitat al dia en tot el que es refereix a tasques d’organització interna: el 1997 es van reformar els estatuts i, més tard, es va fer un nou logotip. El 1998 es va crear la primera pàgina web del Cineclub, que va ser re-dissenyada l’octubre de 2003. Al 2025, hem dissenyat un nou logo de l’entitat, per tal de fer un canvi i modernitzat la imatge i també hem dissenyat una nova pàgina web.

Des del 2011 i fins l’actualitat hem impulsat la relació amb altres entitats de la ciutat. En els darrers temps hem col·laborat activament amb el Festival de Cinema de Terror de Sabadell, Sabadell per la República, Festival Japan City, amb el Festival Nits de Cinema Oriental de Vic, el BCN Film Festival i la Fundació Bosch i Cardellach. Des del 2024 hem col·laborat activament la Fundació Bosch i Cardellach, amb qui hem organitzat un cicle anomenat “Cinema malgrat el franquisme”, que fins al moment està tenint una molt bona rebuda.